●  Biografia · Rio Grande do Norte, 1973 — Barcelona

Entre cos, espai i atmosfera

Dramaturg, director, actor i artista plàstic, ha anat desenvolupant un llenguatge marcat per tensions territorials, relacions de classe, racisme, LGBTQIAPN+fòbia, masclisme i qüestions existencials i polítiques.

Al llarg dels anys, ha construït una obra que no s’organitza per disciplines fixes, sinó per travessies. Entre cos, espai i atmosfera, la seva pràctica habita zones de transdisciplinarietat, on els límits entre els llenguatges es tornen permeables i el procés artístic s’afirma com a experiència de pas, fricció i risc.

Estufa Social i Arte-Passagem

Doctorand en Creació Artística per la Universitat d’Aveiro (Portugal), desenvolupa la recerca ESTUFA SOCIAL: Cos, plàstic i Opressió Sistèmica en una pràctica artística transdisciplinària, que investiga els mecanismes contemporanis de control, condicionament i esborrament dels cossos.

En aquest recorregut sorgeixen performances com Opressão em Escultura, O Nome do Corpo Plastificado, Arte-Passagem, Ao Redor, Entre e Além i Estufa Social – O.S.

Dins de la recerca, desenvolupa el concepte d’Arte-Passagem, entès com una pràctica basada en la travessia de l’experiència artística, que rebutja la repetició, el guió fix o l’estabilitat formal. La seva pràctica opera en un estat continu de desplaçament, on cos, acció, entorn i materialitat esdevenen parts inseparables del procés creatiu.

Allò que resisteix

En les arts visuals, les seves pintures no busquen representar el cos idealitzat, sinó allò que resisteix. Rostres incomplets, figures deformades, cossos fragmentats i apedaçats travessen sèries com Corpo-Retalhos, on desig, desaparició, precarietat afectiva i supervivència conviuen en una mateixa superfície.

Paraula per a l’escena

Màster en Direcció Escènica per l’Escola Superior de Teatro e Cinema de Lisboa (2018) i format a l’Escola de Teatro Ewerton de Castro, a São Paulo (1999), com a dramaturg ha escrit més de 70 obres teatrals, amb més de 40 muntatges realitzats al Brasil, Portugal i Espanya. Va publicar Cinzeiro – 17 Obras de João Fábio Cabral (NVersos, 2013), que aplega part de la seva producció dramatúrgica.

AMesMa Cia i altres escenaris

És fundador d’AMesMa Cia, al costat de Andreia Garcia, Vinicius Calamari, Lê Fazzio, Laura Salvatore, Clodd Dias, Cleyton Nascimento, Alice Stamato, Sheyla Makeda, Shalana Costa, Danielli Guerreiro i Giovana Quinto, amb qui ha realitzat treballs com Bob e Negro, Cidade Silenciosa, Algumas Laranjas i Janeiro.

També ha escrit i dirigit espectacles com Tanto, Aguardo Notícias da Polônia, Monólogos Sobre Você Enquanto o Horror Mastiga Flores, Eu Não Sou Daqui, Casulo Bárbaro, Border Body i, ara, Estufa Social.

Davant la càmera

Com a actor, ha participat en projectes de teatre i cinema, amb pel·lícules com Jonas (2016), A Busca (2013) i Getsêmani (2011). També ha signat els guions de treballs audiovisuals com Darluz (2009), Lugar pra Ninguém (2016), Casa de Família (2020) i Habitación (2021).

Durant la pandèmia, va escriure O Inferno Não Tem Travesseiro, sèrie sobre el feminicidi i la violència contra les dones, i en va codirigir, amb Andreia Garcia, els episodis realitzats entre São Paulo, Los Angeles, Nova York, Natal, Lisboa, Barcelona, Curitiba, Salgueiro i París.

Crear amb els altres

La seva trajectòria inclou, a més, la creació de la Cia Café Poesia – Teatro Adolescente, al costat de Fausto Brunini, Fabiana Carlucci, Vander de Sousa, Camila Grazzano, Maurício de Barros, Thaís Barros i Roberta Soares.

També va crear l’Espaço Cultural Fuá, amb Fabiana Carlucci i Rogério Harmitt (São Paulo, 2011–2012), un projecte que integrava teatre, música, arts plàstiques, poesia i performance. Va idear, a més, Leitura de Boteco, a São Paulo, una iniciativa dedicada a lectures de textos teatrals en bars.

La primera novel·la

Actualment, a més del desenvolupament d’Estufa Social i de la sèrie Corpo-Retalhos, escriu la seva primera novel·la, una obra que barreja desplaçament, autobiografia de ficció, no-pertinença, soledat i crítica social com a extensió d’una mateixa recerca artística sobre existir sent el cos contemporani.