{"id":3650,"date":"2026-06-09T22:36:36","date_gmt":"2026-06-09T20:36:36","guid":{"rendered":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/?p=3650"},"modified":"2026-08-04T20:33:27","modified_gmt":"2026-08-04T18:33:27","slug":"o-dono-da-cidade-ligou-para-deus-j-foi-ao-supermercado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/o-dono-da-cidade-ligou-para-deus-j-foi-ao-supermercado\/","title":{"rendered":"El propietari de la ciutat va trucar a D\u00e9u, J. va anar al supermercat"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\"Fotografia\n
Fotografia: Jo\u00e3o F\u00e1bio Cabral<\/figcaption>\n<\/figure>\n

Arrossegant les restes del que havia quedat del m\u00f3n, J. es va aturar just en el moment de pagar els productes que havia comprat.<\/p>\n

<\/p>\n

Uns minuts abans, entre la feblesa provocada per la deshidrataci\u00f3 de la nit anterior, J. va imaginar, o potser realment va veure, una dona preparant-se per al ball sensible a la Rambla del Raval.<\/p>\n

<\/p>\n

J. n\u00e3o sabia onde estava. Um lapso de percep\u00e7\u00e3o n\u00e3o normativa havia se apoderado da sua cabe\u00e7a. J. costumava inventar alegria em festas tristes.<\/p>\n

<\/p>\n

Mentrestant...<\/p>\n

<\/p>\n

En un altre punt de l'univers, la Rambla del Raval.<\/p>\n

<\/p>\n

Ela a atravessava em passos lentos, entre aquela secura e a desordem das l\u00e1grimas. Uma fome maior. Um colo maior. Uma vergonha imensa. Abre aquela porta plastificada e percebe o ar sangrando. Tanta l\u00e1stima.<\/p>\n

<\/p>\n

Tantes respostes mai donades.<\/p>\n

<\/p>\n

Olhando de cima do c\u00e9u, percebe um ser buscando aquilo que j\u00e1 n\u00e3o existe. Carregando sombra, solid\u00e3o, o saco vazio de alimento.<\/p>\n

<\/p>\n

Alg\u00fa deu existir en un altre lloc.<\/p>\n

<\/p>\n

Un altre lloc.<\/p>\n

<\/p>\n

Un crit va ressonar.Un altre.<\/p>\n

<\/p>\n

I un altre.<\/p>\n

<\/p>\n

I un altre.<\/p>\n

<\/p>\n

La mem\u00f2ria \u00e9s un animal famolenc, va pensar ella.<\/p>\n

<\/p>\n

Desconstrucci\u00f3 del primer record.<\/p>\n

<\/p>\n

Dolor.<\/p>\n

<\/p>\n

J. saiu de casa num s\u00e1bado \u00e0 tarde. Estava um pouco de ressaca. Na noite anterior havia caminhado pelas ruas. J. se perguntava o que estava acontecendo com seus calos. Lembrava da terra. Lembrava at\u00e9 da inf\u00e2ncia. Acabou na casa de uma amiga trans, que J. adora.<\/p>\n

<\/p>\n

I aleshores va ajudar a netejar la casa. A treure la rata morta. A triar calces, pestanyes postisses i sabates desparellades.<\/p>\n

<\/p>\n

Antes passou pelo supermercado e comprou quatro garrafas de isot\u00f4nico, Aquarius Zero Adi\u00e7\u00e3o de A\u00e7\u00facar. A amiga adora beber durante suas noites de festa aquele l\u00edquido com soro e vitamina C.<\/p>\n

<\/p>\n

Ho entenc.<\/p>\n

<\/p>\n

Hi ha festes que no s'acaben mai.<\/p>\n

<\/p>\n

J. t\u00e9 un amic que viu de festa des que va n\u00e9ixer.<\/p>\n

<\/p>\n

Jo tamb\u00e9 entenc la seva rave eterna.<\/p>\n

<\/p>\n

Despr\u00e9s, J. i ella es van quedar parlant dels espais dedicats als cossos marginats, de la filosofia, dels amors que desgasten i de l'excompany de pis d'ella, que hi va viure durant tretze dies i que, un dia, va decidir barallar-se en un bar, barallar-se dins de casa seva i, a m\u00e9s, trencar l'aig\u00fcera.<\/p>\n

<\/p>\n

Coses que nom\u00e9s passen al Raval?<\/p>\n

<\/p>\n

No.<\/p>\n

<\/p>\n

Tamb\u00e9 passen al Poblenou, a la Barceloneta, a l'Eixample i a qualsevol lloc on hi hagi persones.<\/p>\n

<\/p>\n

Entre uma cerveja e outra, algumas gargalhadas, a amiga decidiu jogar algumas coisas no lixo, e J., claro, ajudou com todo o amor e com todas as dores lombares que se arrastam h\u00e1 mais de um s\u00e9culo. J. sempre lida com elas com a valentia e o otimismo de uma cebola roxa.<\/p>\n

<\/p>\n

O rato morto, a amiga de J. colocou dentro de um vidro. Segundo ela, seria mais uma prova das condi\u00e7\u00f5es do lugar. Querem que ela saia dali. Parece que n\u00e3o \u00e9 muito querida pelo s\u00edndico do pr\u00e9dio. Um idiota, claro.<\/p>\n

<\/p>\n

No estimar l'amiga de J. \u00e9s com no estimar l'amor.<\/p>\n

<\/p>\n

Per\u00f2 n'hi ha que no l'estimen.<\/p>\n

<\/p>\n

O bom \u00e9 que ela assegurou o rato morto dentro do vidro e agora vai fazer o que considera importante. E evita que possa fugir espiritualmente, como \u00e9 \u00f3bvio.<\/p>\n

<\/p>\n

J. saiu de l\u00e1 feliz. A amiga acompanhou J. at\u00e9 em casa. Era uma madrugada de primavera com um tempo fenomenal.<\/p>\n

<\/p>\n

No momento em que sa\u00edram do edif\u00edcio da amiga, outras pessoas deixavam uma festa quase em frente, na esquina. Oito jovens surgiram aos beijos, abra\u00e7os e dedos felizes. Ficaram paradas no meio da rua naquela cena t\u00edpica de para\u00edso. Ningu\u00e9m era de ningu\u00e9m e todo mundo junto faz bem. Para quem est\u00e1 e para quem olha.<\/p>\n

<\/p>\n

J. adora observar essas manifesta\u00e7\u00f5es de liberdade. As jovens estavam ali para isso. Para a saliva que tudo cura.<\/p>\n

<\/p>\n

L'amiga de J. el va agafar del bra\u00e7, va deixar anar una rialla t\u00edpica d'alg\u00fa que t\u00e9 ganes de comprar-se un matal\u00e0s nou i van marxar parlant de com la gent beu sense dest\u00ed.<\/p>\n

<\/p>\n

Van caminar pels carrers com si flotessin.<\/p>\n

<\/p>\n

La gent transitava pels camins del Raval. Les finestres apagaven els seus \u00faltims llums de la nit. La ve\u00efna del pis de sobre de l'apartament de J. semblava contenta, parlava fort i, sens dubte, ballava a les tres de la matinada.<\/p>\n

<\/p>\n

Els seus sorolls femenins eren els d'alg\u00fa que, clarament, estava ballant.<\/p>\n

<\/p>\n

J. no sap com es diu, i \u00e9s probable que ella tampoc no s\u00e0piga que J. existeix, ni quin \u00e9s el nom de J.<\/p>\n

<\/p>\n

\u00c9s aix\u00ed com passen les coses despr\u00e9s de les tres de la matinada.<\/p>\n

<\/p>\n

Per\u00f2 avui \u00e9s dissabte i J. ha decidit anar al supermercat.<\/p>\n

<\/p>\n

Aqu\u00ed hi ha la dona del ball sensible. La recordes?<\/p>\n

<\/p>\n

J. s'atura.<\/p>\n

<\/p>\n

Ella esbossa una dansa sobre el dol, sobre l'enyoran\u00e7a; sabia que el final no existia. Al bell mig de la Rambla del Raval, davant d'aquella aridesa humana, sense res m\u00e9s que la sequedat de les abs\u00e8ncies, inicia el ritual de l'opressi\u00f3, del dubte i del retorn.<\/p>\n

<\/p>\n

Va tallar fars, fulles esmolades dins dels pensaments, i una part del seu cor va sortir del cos per encarnar la protesta d'existir sense invasions. Amb els peus, les cames i els bra\u00e7os, el seu cos, est\u00e8s damunt el terra de la ciutat, es confonia amb el pol\u00b7len que queia dels arbres de la Rambla. Una pols sagrada, evocant un altre sentit del m\u00f3n metrallat, va quedar suspesa, en silenci, com si tot s'hagu\u00e9s congelat, imm\u00f2bil.<\/p>\n

<\/p>\n

La dona del ball sensible va trasbalsar la mirada de J.<\/p>\n

<\/p>\n

Uns quants passos m\u00e9s tard, J., que no perdia el temps pensant on dormen els coloms de la pla\u00e7a, va arribar al supermercat.<\/p>\n

<\/p>\n

J. es trobava molt b\u00e9. Volia preparar una amanida, menjar pit de pollastre i ser una altra persona durant aquell cap de setmana. J. tenia al cap que qualsevol cosa podia passar. Estava sensible. Ho estava de deb\u00f2. A J. li agradaven molt les festes populars, el toc de les campanes, el vermut i la tapioca brasilera. Fins i tot va pensar que necessitava besar una boca o rebre abra\u00e7ades amb m\u00e9s delicadesa.<\/p>\n

<\/p>\n

Crec que el que J. realment volia era comprar gelats, unes quantes llaunes de cervesa i tornar a casa. Per\u00f2 va comprar menjar saludable i es va quedar observant, des de la cua, el desenvolupament d'aquell home de cabells grisos que no es movia.<\/p>\n

<\/p>\n

La caixera va dir l'import, i res.<\/p>\n

<\/p>\n

L'home continuava ap\u00e0tic, desapareixent pels ulls.<\/p>\n

<\/p>\n

A l'altra banda del carrer s'estava celebrant un funeral.<\/p>\n

<\/p>\n

Les imatges de la televisi\u00f3 denunciaven els innocents massacrats.<\/p>\n

<\/p>\n

Els tel\u00e8fons enviaven missatges esfere\u00efdors.<\/p>\n

<\/p>\n

Podria haver estat nom\u00e9s art, per\u00f2 no ho era.<\/p>\n

<\/p>\n

No era una pel\u00b7l\u00edcula, ni un poema trencat, ni una actriu estripant les orelles del m\u00f3n.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014Senyor, pot pagar amb targeta de cr\u00e8dit. Senyor, necessito que pagui. Hi ha persones esperant...<\/p>\n

<\/p>\n

Les veus alterades de la cua ja manifestaven la urg\u00e8ncia del temps. Alg\u00fa havia de tornar de pressa a casa, preparar el dinar, rentar la roba, mirar l'informatiu de la televisi\u00f3, regar les plantes del balc\u00f3, visitar una ve\u00efna malalta o assistir a un casament.<\/p>\n

<\/p>\n

Hi havia massa coses passant al m\u00f3n i aquell home continuava imm\u00f2bil davant de la caixa registradora.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014Truqueu al responsable, al vigilant del zoo, truqueu a alg\u00fa. S'ha de moure.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014Tregui's la roba, tregui's la roba! Camisa, pantalons, camisa, roba interior, calces o cal\u00e7otets, o res, si no porta res. Tregui-s'ho tot! \u2014va dir una velleta venedora de pastilles per al desig d'existir.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014Obriu-li la boca, poseu-n'hi una a dins. Funciona. Creieu-me.<\/p>\n

<\/p>\n

Un noi blanc que sostenia una safata d'ous va comen\u00e7ar a enfurismar-se. Aquestes coses de la gent ofesa. La truita que volia preparar era molt m\u00e9s important i protestava amb una f\u00faria gaireb\u00e9 carnavalesca, conven\u00e7ut que coneixia tots els conceptes universals. Havia rebut una bona educaci\u00f3, havia estudiat en grans escoles i universitats i fins i tot havia passat una temporada estudiant fora de la Terra.<\/p>\n

<\/p>\n

S\u00ed.<\/p>\n

<\/p>\n

Va viure alguns anys a J\u00fapiter.<\/p>\n

<\/p>\n

Hi t\u00e9 una petita casa de vacances.<\/p>\n

<\/p>\n

Un \u00e9sser simp\u00e0tic, emp\u00e0tic i gal\u00e0ctic.<\/p>\n

<\/p>\n

Estava molt ben fonamentat. Mai no havia necessitat comprar un llapis ni una goma d'esborrar. I necessitava preparar aquella truita abans del migdia.<\/p>\n

<\/p>\n

All\u00f2 estava destruint la seva vida.<\/p>\n

<\/p>\n

Va trucar al pare.<\/p>\n

<\/p>\n

El pare va trucar a la mare.<\/p>\n

<\/p>\n

La mare va trucar al propietari de la ciutat.<\/p>\n

<\/p>\n

El propietari de la ciutat va trucar a D\u00e9u.<\/p>\n

<\/p>\n

I D\u00e9u, qu\u00e8 va fer?<\/p>\n

<\/p>\n

Res.<\/p>\n

<\/p>\n

D\u00e9u estava en una altra banda. Es va adonar que la gent s'entestava a pagar-ho tot, fins i tot el seu propi penjament.<\/p>\n

<\/p>\n

D\u00e9u \u00e9s molt espavilat.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014Senyor, digui'm alguna cosa...<\/p>\n

<\/p>\n

Una ambul\u00e0ncia es va aturar davant del petit comer\u00e7. El so de la sirena era insuportable. Una jove va passar davant de l'establiment portant la seva carmanyola cap a la universitat; cridava que no es volia mullar, i al campus plovia.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014No em vull mullar! No vull!<\/p>\n

<\/p>\n

Els professors proposaven exercicis a classe i els estudiants continuaven buscant la bellesa morta en l'art i resant al D\u00e9u mort de la filosofia. Hi havia mites, poesies, una alumna nova, i res.<\/p>\n

<\/p>\n

Dubtes de qui paga per existir.<\/p>\n

<\/p>\n

\u2014Senyor, malauradament atendr\u00e9 algunes persones abans que vost\u00e8. \u00c9s impossible treballar aix\u00ed.<\/p>\n

<\/p>\n

Ell no estava preocupat.<\/p>\n

<\/p>\n

No tenia cap altra manera d'existir.<\/p>\n

<\/p>\n

Les prestatgeries van comen\u00e7ar a caure.<\/p>\n

<\/p>\n

Les s\u00edndries van fer cr\u00e9ixer cames i saltaven pels passadissos plens de prestatgeries tombades.<\/p>\n

<\/p>\n

Els espinacs cantaven m\u00fasica popular brasilera.<\/p>\n

<\/p>\n

Els actors publicaven una nova crida a les xarxes socials buscant nous personatges.<\/p>\n

<\/p>\n

Tothom va sortir cantant qualsevol himne del petit comer\u00e7.<\/p>\n

<\/p>\n

No van pagar res del que s'enduien.<\/p>\n

<\/p>\n

El local va quedar buit.<\/p>\n

<\/p>\n

L'home va continuar imm\u00f2bil, observant el silenci.<\/p>\n

<\/p>\n

Als carrers, les manifestacions exigien la fi de l'alegria.<\/p>\n

<\/p>\n

La ciutat sencera era fora de casa.<\/p>\n

<\/p>\n

Els gats reien a riallades des de les finestres.<\/p>\n

<\/p>\n

Tot era perfecte dins l'ordre establert.<\/p>\n

<\/p>\n

A la Rambla del Raval, la dona ballava amb el cor en plena explosi\u00f3.<\/p>\n

<\/p>\n

S'havia assolit el sublim.<\/p>\n

<\/p>\n

Impecable.<\/p>\n

<\/p>\n

Un avi\u00f3 va travessar el cel sense un dest\u00ed prec\u00eds.<\/p>\n

<\/p>\n

Una pancarta.<\/p>\n

<\/p>\n

M\u00e9s pancartes.<\/p>\n

<\/p>\n

A mulher da Rambla dan\u00e7ava com seu cora\u00e7\u00e3o feminino.<\/p>\n

<\/p>\n

I J. va deixar a terra tot all\u00f2 que volia comprar i va sortir del supermercat...<\/p>\n

<\/p>\n

Dem\u00e0 us n'explicar\u00e9 m\u00e9s...<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 JFC – BARCELONA – 2026<\/p>\n

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A mem\u00f3ria \u00e9 um animal faminto. Uma mulher dan\u00e7a sobre o luto. Um homem permanece im\u00f3vel diante da caixa registradora. O dono da cidade liga para Deus. J. foi ao supermercado.<\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":3545,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[],"class_list":["post-3650","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-barcelona-ficcion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3650"}],"version-history":[{"count":43,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4058,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3650\/revisions\/4058"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3545"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joaofabiocabral.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}